Xerrada col·loqui sobre l’autoestima

El passat dimarts dia 23 en la Fundació Josep Pont i Gol es va desenvolupar la xerrada col·loqui sobre l’autoestima per la psicòloga i psicoterapeuta Siurana Porta.

Amb l’activa participació de una trentena de dones que van valorar l’activitat com molt positiva.

Primera reunió pel nou Pla Estratègic i Agenda 21

La ciutat de Reus ja ha començat a definir el seu futur: potenciar l’aeroport i l’estació intermodal, identificar nous sectors estratègics que s’afegeixin al de la innovació alimentària, apostar per un model cultural, integrar els nouvinguts, incrementar el nivell educatiu i atraure turisme a través de la vinculació entre modernisme i Gaudí són algunes de les accions que s’apunten en el document base de la diagnosi del pla estratègic Reus Demà, elaborat per quatre equips especialitzats en àmbits. Ara s’obre un procés de debat al qual els ciutadans poden aportar idees, fins que a final de maig s’obtindrà el diagnòstic final per començar la redacció del pla que s’aprovarà a final d’any.

Consolidar el Tecnoparc, però escollir altres sectors estratègics.

El Tecnoparc, especialitzat en la innovació del sector alimentari, aporta valor afegit a l’economia i generarà sinergies. Però cal més que això. Les dades apunten cap a empreses de més valor afegit i més exportadores, però es necessita sòl i polígons, i recerca i innovació, i l’existent és ara per ara insuficient. En aquest sentit, Antoni Terceño, que és codirector de l’àmbit estratègic, indica que la universitat «ha de ser clau», però no ha de ser l’única que lideri l’aposta per la innovació. Per això, si bé primer cal consolidar el Tecnoparc, també cal escollir «altres sectors estratègics» pels quals apostar, però sent conscients que «no té sentit arribar a tot». Precisament del pla estratègic Reus Demà, se’n desprendran quins són aquests sectors, que haurien d’estar vinculats amb el que s’identificarà com els punts forts de la ciutat.Rellançament de l’aeroport.

Les inversions realitzades en infraestructures durant els últims anys fan que la millora respecte de la diagnosi anterior sigui notable. Tot i això, hi ha dos elements clau a impulsar: l’estació intermodal de tren, que ha de servir per vertebrar l’entramat d’infraestructures, i l’aeroport. Sobre aquest últim, assegura Terceño, cal un «rellançament» perquè es basa en dues úniques potes, els vols xàrter i la implantació de Ryanair, sobre la qual alerta que no se n’ha de dependre. Aposta, doncs, per captar altres companyies i per potenciar l’estació intermodal.Pèrdua de pistonada en el comerç.

«Reus continua sent un centre d’atracció, però en termes relatius ho és menys que abans», diu Terceño en referència al sector comercial. I això és a causa del «desenvolupament d’altres formes comercials», com ara l’emplaçament de centres fora de les ciutats. És per això que no només el comerç, sinó també les «estructures clàssiques» de la indústria, hauran de fer canvis per «adaptar-se» als nous contextos.Vincular el modernisme a la figura de Gaudí.

Pel que fa al patrimoni de la ciutat, s’observa que el modernisme per ell mateix no és un atractiu suficient per al turisme, de manera que cal reforçar més els vincles del modernisme amb la figura d’Antoni Gaudí. A més, cal vincular-se amb la marca Costa Daurada per posar Reus al mapa turístic de la zona. És una mesura que ja s’està aplicant, però de manera inicial. Tot i que el turisme és encara un sector a desenvolupar a la ciutat, Terceño admet que té un topall, «difícilment serà un sector econòmic enorme, aquí». D’altra banda, es detecta també un «nivell baix» de museïtzació per problemes en l’espai disponible i la divulgació dels fons, i que l’oferta cultural no arriba a parts significatives de la població.Escollir entre dos models culturals.

El dinamisme cultural està «per sobre» del que caldria esperar en una ciutat de la dimensió de Reus. Però el que s’observa des del darrer pla estratègic és que si fa uns anys aquest dinamisme partia de la societat, ara és el sector públic el que genera l’oferta cultural, i de fet, el moviment associatiu es mostra queixós de «l’intervencionisme municipal». Terceño explica que «això ha passat a tot arreu». Però durant l’elaboració del pla s’haurà de «discutir quin és el model més apropiat»: si aquell en què les administracions assumeixen el lideratge o aquell en què pren més rellevància la societat en la producció cultural.El nivell formatiu, per sota de la mitjana.

El nivell educatiu ja s’identificava com un dels punts febles de la ciutat en l’anterior pla i en aquest torna a ocórrer el mateix. Els moviments migratoris hi han tingut a veure, indica Terceño; per això detalla que encara és d’hora per valorar si funcionen algunes de les mesures adoptades, com ara la nova zonificació escolar o les EBE. No obstant, encara hi ha mancances pel que fa a places de llars d’infants i centres d’educació infantil, també en formació d’idiomes i en formació professional i en l’elevada ràtio d’alumnes per professor.La integració de nouvinguts, un tema no resolt.

Tot i la frenada en l’arribada de nouvinguts, la immigració representa un volum important; és el 20% de la població de Reus, un percentatge que s’incrementarà fins al 22,4% segons les projeccions pel 2015. Per això la immigració ha estat un element d’anàlisi tingut en compte en tots els àmbits del pla. Terceño ja avança que per ara és «un tema no resolt» i que seran necessaris anys i una «capacitat d’integració conjunta». Així ho reflecteix el fet que el 30% de la població consideri que el principal problema que té la ciutat és la immigració.Un referent sanitari.

Reus és «un referent sanitari», per sobre de la dimensió de la ciutat, ja que el grup Sagessa cobreix un territori molt ampli: el Baix Camp i també una part de la Ribera d’Ebre, del Baix Ebre i del Montsià.L’hospital nou, que s’inaugurarà després de l’estiu, serà «un element clau», però Terceño ja avança que «a banda d’oncologia», una especialitat en la qual el centre és referent a la demarcació, «ha de tenir altres serveis de referència». El director de l’àmbit estratègic del pla argumenta que «la lògica ha d’imperar en qüestions territorials, però els serveis de referència s’han de repartir». D’altra banda, s’observa falta de comunicació entre assistència hospitalària i atenció primària i falta d’alguns especialistes.Creixement urbanístic.

La revisió del pla urbanístic de la ciutat ha d’aportar idees al pla estratègic. Segons Terceño, s’ha fet una valoració correcta de les necessitats d’habitatge amb l’ARE Reus Nord. No obstant això, la davallada de la immigració obligarà a «reflexionar quin és el volum d’habitatges que es necessita». En la diagnosi, a més, s’insisteix en la rehabilitació del nucli antic de la ciutat perquè té «un problema urbanístic i social»: un gruix important d’edificis no tenen ascensor i hi ha força gent gran amb problemes socials. Per contra, la diagnosi apunta l’entorn paisatgístic com un punt fort que cal, però, potenciar: masos singulars, la xarxa de camins rurals i les rieres s’han de valorar i incorporar en un únic tractat. En aquest sentit, la Via V hi té un paper important, però a la vegada pot ser una barrera a l’expansió urbana que condicioni l’oferta d’habitatge.Innova, un valor positiu.

«Una peculiaritat de Reus que aporta un valor positiu és Innova», el hòlding d’empreses municipals. La seva activitat és beneficiosa per a la ciutat, conclou la diagnosi, però «necessita demostrar el retorn al ciutadà». Per tant, es tracta de ser transparent, «no tant en els balanços –indica Terceño–» com en la repercussió que té sobre els ciutadans: «Per exemple, fa que les zones blaves siguin més barates o que el sistema sanitari estigui a nivell per sobre del normal».