Nova marquesina parada bus

Aquest matí l’Alcalde Lluís M. Perez, el regidor de Via Pública José Magrazo, tècnics de Reus Transports i la empresa instal·ladora Urban Exclusives han presentat als veïns del barri i a la premsa la nova marquesina situada al final del carrer Mas Abelló davant l’entrada al barri Mas Pellicer.

Reus Transport ha iniciat la instal·lació d’aquestes noves marquesines, (un total de 100), pel nostre barri ja que aquesta parada, començament de línia no tenia aixopluc ni espai per seure.

Representació teatral al Bràvium

Aquest vespre el grup de dones de La Vocalia de Mas Abelló, han representat al teatre Bràvium, l’obra  “Mi espantosa querida família” de Jesús Tanasú i Aiare de la Ace.

Amb una important assistència de públic, el grup de teatre “la Vocalia” emmarcat dins del projecte Activa’t del pla comunitari, ha interpretat aquesta obra teatral destacant una excel·lent interpretació i direcció.

Moltes felicitats i endavant!

Xerrada col·loqui sobre l’autoestima

El passat dimarts dia 23 en la Fundació Josep Pont i Gol es va desenvolupar la xerrada col·loqui sobre l’autoestima per la psicòloga i psicoterapeuta Siurana Porta.

Amb l’activa participació de una trentena de dones que van valorar l’activitat com molt positiva.

Primera reunió pel nou Pla Estratègic i Agenda 21

La ciutat de Reus ja ha començat a definir el seu futur: potenciar l’aeroport i l’estació intermodal, identificar nous sectors estratègics que s’afegeixin al de la innovació alimentària, apostar per un model cultural, integrar els nouvinguts, incrementar el nivell educatiu i atraure turisme a través de la vinculació entre modernisme i Gaudí són algunes de les accions que s’apunten en el document base de la diagnosi del pla estratègic Reus Demà, elaborat per quatre equips especialitzats en àmbits. Ara s’obre un procés de debat al qual els ciutadans poden aportar idees, fins que a final de maig s’obtindrà el diagnòstic final per començar la redacció del pla que s’aprovarà a final d’any.

Consolidar el Tecnoparc, però escollir altres sectors estratègics.

El Tecnoparc, especialitzat en la innovació del sector alimentari, aporta valor afegit a l’economia i generarà sinergies. Però cal més que això. Les dades apunten cap a empreses de més valor afegit i més exportadores, però es necessita sòl i polígons, i recerca i innovació, i l’existent és ara per ara insuficient. En aquest sentit, Antoni Terceño, que és codirector de l’àmbit estratègic, indica que la universitat «ha de ser clau», però no ha de ser l’única que lideri l’aposta per la innovació. Per això, si bé primer cal consolidar el Tecnoparc, també cal escollir «altres sectors estratègics» pels quals apostar, però sent conscients que «no té sentit arribar a tot». Precisament del pla estratègic Reus Demà, se’n desprendran quins són aquests sectors, que haurien d’estar vinculats amb el que s’identificarà com els punts forts de la ciutat.Rellançament de l’aeroport.

Les inversions realitzades en infraestructures durant els últims anys fan que la millora respecte de la diagnosi anterior sigui notable. Tot i això, hi ha dos elements clau a impulsar: l’estació intermodal de tren, que ha de servir per vertebrar l’entramat d’infraestructures, i l’aeroport. Sobre aquest últim, assegura Terceño, cal un «rellançament» perquè es basa en dues úniques potes, els vols xàrter i la implantació de Ryanair, sobre la qual alerta que no se n’ha de dependre. Aposta, doncs, per captar altres companyies i per potenciar l’estació intermodal.Pèrdua de pistonada en el comerç.

«Reus continua sent un centre d’atracció, però en termes relatius ho és menys que abans», diu Terceño en referència al sector comercial. I això és a causa del «desenvolupament d’altres formes comercials», com ara l’emplaçament de centres fora de les ciutats. És per això que no només el comerç, sinó també les «estructures clàssiques» de la indústria, hauran de fer canvis per «adaptar-se» als nous contextos.Vincular el modernisme a la figura de Gaudí.

Pel que fa al patrimoni de la ciutat, s’observa que el modernisme per ell mateix no és un atractiu suficient per al turisme, de manera que cal reforçar més els vincles del modernisme amb la figura d’Antoni Gaudí. A més, cal vincular-se amb la marca Costa Daurada per posar Reus al mapa turístic de la zona. És una mesura que ja s’està aplicant, però de manera inicial. Tot i que el turisme és encara un sector a desenvolupar a la ciutat, Terceño admet que té un topall, «difícilment serà un sector econòmic enorme, aquí». D’altra banda, es detecta també un «nivell baix» de museïtzació per problemes en l’espai disponible i la divulgació dels fons, i que l’oferta cultural no arriba a parts significatives de la població.Escollir entre dos models culturals.

El dinamisme cultural està «per sobre» del que caldria esperar en una ciutat de la dimensió de Reus. Però el que s’observa des del darrer pla estratègic és que si fa uns anys aquest dinamisme partia de la societat, ara és el sector públic el que genera l’oferta cultural, i de fet, el moviment associatiu es mostra queixós de «l’intervencionisme municipal». Terceño explica que «això ha passat a tot arreu». Però durant l’elaboració del pla s’haurà de «discutir quin és el model més apropiat»: si aquell en què les administracions assumeixen el lideratge o aquell en què pren més rellevància la societat en la producció cultural.El nivell formatiu, per sota de la mitjana.

El nivell educatiu ja s’identificava com un dels punts febles de la ciutat en l’anterior pla i en aquest torna a ocórrer el mateix. Els moviments migratoris hi han tingut a veure, indica Terceño; per això detalla que encara és d’hora per valorar si funcionen algunes de les mesures adoptades, com ara la nova zonificació escolar o les EBE. No obstant, encara hi ha mancances pel que fa a places de llars d’infants i centres d’educació infantil, també en formació d’idiomes i en formació professional i en l’elevada ràtio d’alumnes per professor.La integració de nouvinguts, un tema no resolt.

Tot i la frenada en l’arribada de nouvinguts, la immigració representa un volum important; és el 20% de la població de Reus, un percentatge que s’incrementarà fins al 22,4% segons les projeccions pel 2015. Per això la immigració ha estat un element d’anàlisi tingut en compte en tots els àmbits del pla. Terceño ja avança que per ara és «un tema no resolt» i que seran necessaris anys i una «capacitat d’integració conjunta». Així ho reflecteix el fet que el 30% de la població consideri que el principal problema que té la ciutat és la immigració.Un referent sanitari.

Reus és «un referent sanitari», per sobre de la dimensió de la ciutat, ja que el grup Sagessa cobreix un territori molt ampli: el Baix Camp i també una part de la Ribera d’Ebre, del Baix Ebre i del Montsià.L’hospital nou, que s’inaugurarà després de l’estiu, serà «un element clau», però Terceño ja avança que «a banda d’oncologia», una especialitat en la qual el centre és referent a la demarcació, «ha de tenir altres serveis de referència». El director de l’àmbit estratègic del pla argumenta que «la lògica ha d’imperar en qüestions territorials, però els serveis de referència s’han de repartir». D’altra banda, s’observa falta de comunicació entre assistència hospitalària i atenció primària i falta d’alguns especialistes.Creixement urbanístic.

La revisió del pla urbanístic de la ciutat ha d’aportar idees al pla estratègic. Segons Terceño, s’ha fet una valoració correcta de les necessitats d’habitatge amb l’ARE Reus Nord. No obstant això, la davallada de la immigració obligarà a «reflexionar quin és el volum d’habitatges que es necessita». En la diagnosi, a més, s’insisteix en la rehabilitació del nucli antic de la ciutat perquè té «un problema urbanístic i social»: un gruix important d’edificis no tenen ascensor i hi ha força gent gran amb problemes socials. Per contra, la diagnosi apunta l’entorn paisatgístic com un punt fort que cal, però, potenciar: masos singulars, la xarxa de camins rurals i les rieres s’han de valorar i incorporar en un únic tractat. En aquest sentit, la Via V hi té un paper important, però a la vegada pot ser una barrera a l’expansió urbana que condicioni l’oferta d’habitatge.Innova, un valor positiu.

«Una peculiaritat de Reus que aporta un valor positiu és Innova», el hòlding d’empreses municipals. La seva activitat és beneficiosa per a la ciutat, conclou la diagnosi, però «necessita demostrar el retorn al ciutadà». Per tant, es tracta de ser transparent, «no tant en els balanços –indica Terceño–» com en la repercussió que té sobre els ciutadans: «Per exemple, fa que les zones blaves siguin més barates o que el sistema sanitari estigui a nivell per sobre del normal».

La pràctica de l’ètica dels Serveis Socials

El departament s’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Baix Camp, va iniciar ahir a Reus un curs sobre Practica l’Ètica dels Serveis Socials, que s’adreça als professionals dels serveis socials dels ens locals, així com aquells professionals d’altres organitzacions interessats.

Consell Comarcal Baix Camp

Projecte Activa’t, representació teatral

Dijous, 25 de març de 2010 al Teatre Bràvium a les 19,00h.

Representació teatral

A càrrec del grup de teatre de “Dones de la Vocalia de Mas Abelló”

“Mi espantosa querida familia”

de Jesús Tanausú Navarro i Aiare de la Ace

  • Preu localitats: 3 €
  • Venda d’entrades: a la guixeta del teatre 1 hora abans de començar l’espectacle.

Organitza:

  • Àrea de Participació i Ciutadania
  • Casal de les Dones

Premsa “Mas Pellicer empieza a ver la luz”

Los vecinos aseguran que la convivencia y la imagen del barrio ha mejorado. Adigsa está a punto de terminar la rehabilitación de las escaleras más degradadas y quiere ampliar los edificios.


Mas Pellicer está compuesto por un conjunto de edificios con más de 30 años de antigüedad, a pesar de que algunos parece que tengan más de cien. Sorprende comprobar cómo ciertas comunidades de vecinos mantienen los inmuebles en buen estado mientras otras han pasado de todo.

Entre éstas,  por poner un ejemplo, estaría el número 53. Puerta rota, un interfono enmarañado de cables y sin portales o paredes pintadas con grafittis de diferente tamaño y con chicles en la pared. «Esto te demuestra quien es persona y quien no», sentenciaba un vecino del barrio, mientras que señalaba un conjunto de escombros justo al lado del portal, con distintos patios abiertos.Las zonas comunitarias, son según los residentes, el principal problema aunque reconocen que el aspecto del barrio ha mejorado de forma significativa en los últimos tiempos. «Mas Pellicer está más limpio y ordenado. La convivencia es buena con problemas puntuales», apuntaba otro que prefería que su nombre no figurara en el artículo. Aunque su opinión coincidía bastante con varios de los encuestadas, otros tenían una percepción diferente. «Nunca habíamos tenido problemas de convivencia desde que en la escalera se instalaron familias magrebíes, que se dedican a romper buzones y han dejado la escalera llena de colillas y escupitajos. Además organizan peleas y hacen ruido», escribía un residente que se puso en contacto con el Diari. Éstas asperezas en la convivencia es la que tanto desde Adigsa como del Ayuntamiento de Reus se quieren erradicar.

Puesta cero

Por este motivo se puso en marcha un técnico educativo encargado de realizar una supervisión de cómo transcurre la integración y la relación entre las distintas comunidades de vecinos –Projecte Posta a Zero–. Pero uno de los aspectos que ha ayudado a mejorar más la imagen de Mas Pellicer es la rehabilitación que hace unos tres meses inició Adigsa de nueve de las escaleras más degradadas de la zona, propiedad de la empresa pública vinculada al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Una experiencia que, según explicaba ayer el  director del Servei Territorial d’Adigsa en Tarragona, Jordi Navarro, ha sido muy positiva y que finalizará a finales de este mes. Además,  él mismo señalaba que ya está abierto el proceso de adjudicación para llevar adelante las reformas en seis escaleras más que deberían terminar durante los meses de verano. Eso sí, las comunidades que deseen poder optar a la mejora de las zonas comunitarias deben «aprender a valorar la vivienda como si fuera de su propiedad», tomar conciencia de la importancia de tener limpio el entorno y organizarse.

Dejar el pasado de lado

La mejora, sin precedentes en Mas Pellicer, supondrá un beneficio para unas 130 viviendas de las 600 que hay aproximadamente. Pero desde Adigsa se subrayaba que la medida se ha llevado a cabo para que el barrio no esté como en el pasado y que no se repita una actuación semejante si los residentes no se preocupan en mantener los espacios en un estado aceptable.

El coste aproximado de la actuación de rehabilitación de nueve escaleras de esta zona de la ciudad ha sido de unos 153.000 euros. Adigsa también está realizando unas actuaciones similares en el barrio tarraconense de Camp Clar.

Enllaç Diari de Tarragona

Caminada solidària ‘Fem un pas contra el càncer’

El proper diumenge dia 11 d’abril de 2010 es farà a Reus la segona edició de la caminada solidaria contra el càncer, aquesta activitat es organitzada per l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut i per la Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona i del Baix Ebre, amb el suport de l’Ajuntament de Reus i la col•laboració tècnica de Tretzesports.
Aquesta caminada te com a objectiu la promoció de l’esport i l’activitat física com a mesures saludables de protecció contra el càncer

Horari: a partir de les 8:30 Concentració a la Plaça de la Llibertat  i lliurament de samarretes als inscrits
10:00 Sortida
12:00 Arribada i refrigeri
12:30 Lectura d’un manifest i parlaments

Hi haurà dos circuits perquè cadascú faci el que estigui dins de les seves possibilitats, un de 8.650 ms. i de 4.450 ms.

Recomanem dur roba còmode, esportiva i calçat apropiat, dur una ampolla petita d’aigua i si s’escau, aplicació de crema protectora solar a les parts del cos com cara i braços.
No estem realitzant una competició, la caminada té como a objectiu la promoció de l’esport i l’activitat física com a mesures saludables de protecció contra el càncer.
Comparteix la caminada amb la resta, hi guanyen tots.

Informació – Inscripcions